Ciraolo: “Cal lluitar i prendre's la vida de diferent manera, li ho diu algú que ha estat 19 dies ingressat”

Rubén Darío Ciraolo ha donat tota una lliçó de vida. El exfutbolista del València CF, que va militar en l'equip durant dues temporades a la fi de la dècada dels huitanta, es troba actualment a la seua casa recuperant-se del COVID-19. Han sigut setmanes molt dures per a ell i encara que encara no està al cent per cent de les seues facultats pot dir que ja ha passat el pitjor. En plena recta definitiva de la seua recuperació, l'argentí ha concedit aquest divendres una emocionant entrevista a VCF Media Ràdio. El seu valuós testimoniatge és un exemple de com tots junts hem de guanyar aquest partit: “Cal lluitar, cal barallar i cal prendre's la vida de diferent manera. Li ho diu algú que ha estat 19 dies ingressat. El més important són els familiars, amics i relaxar-se per a poder gaudir de la vida”.

“El meu sistema immunològic va treballar i, potser per haver sigut esportista o el que és, va aconseguir parar el líquid en els meus pulmons. Jo veia les plaques i el líquid va començar a pujar i a pujar fins que va arribar un moment en l'UCI que el meu cos va dir basta, llavors va començar a disminuir gradualment”, comença a relatar. Els seus 19 dies a l'hospital han sigut molt difícils, però “després de la tempestat va venint la calma”, com diu. El seu testimoniatge és dur. Va estar greu, va arribar a estar en l'UCI i va perdre molt de pes. “Ho vaig contraure el 27 de febrer, vaig estar una semanita més o menys bé, amb febre, després va pujar la febre, el 7 de març em van ingressar i em van donar l'alta el dia 25. Es fa bastant pesat, no em recorde del dia que em porten a l'UCI perquè el meu oxigen en sang era molt poc. Vaig ser el segon que entrava amb coronavirus a l'Hospital Clínic”, detalla.

Ciraolo sap millor que ningú l'important que és per a tots quedar-se a casa pel fàcil que es transmet aquesta malaltia i subratlla la importància de prendre tot tipus de precaucions. “No s'adonen del fàcil que és contagiar-se, jo per un bes i una encaixada em vaig contagiar. Després et toques els cascos en l'emissora i ja està. Hi ha gent que li dóna com una grip, a mi em va tombar malgrat que faig de port i tot això. La gent ha de contagiar-se que ha de quedar-se a casa. Continue prenent-me la temperatura, tinc encara la pneumònia perquè no es cura d'un dia per a un altre. Seguisc amb por, malgrat hi ha qui diu que si sóc immune ara… Per favor, queden-se a casa, avorrisquen-se, respecten les distàncies perquè si et toca és molt difícil aguantar 19 dies en un hospital sense moure't i que hagen d'atendre't les 24 hores del dia”.

Bona prova del mal que ho ha passat es reflecteix en la seua aparença física. “Jo dic que he perdut 10 quilos per a no preocupar la gent, però crec que van ser quasi 14 quilos i mig el que vaig arribar a perdre. El meu cos en aquest mes i mig o dos mesos ha canviat. Les cames se m'han quedat molt finita, em pare, em marege, em torne a costar… He d'estar aïllat a casa dues setmanes, em queda una. Fixa't el dur i el complicat que es fa”. El suport i l'afecte, encara que des de la distància, dels seus sers estimats ha sigut fonamental. No sols de la seua dona, Amparo, i els seus fills, també d'alguns excompañeros, com és el cas de Ricardo Arias i Miguel Ángel Bossio, ambaixadors del València CF, que han volgut enviar-li el seu missatge d'ànim a l'argentí durant el transcurs de l'entrevista en VCF Media Ràdio.

“El simple detall de cridar-te i no sentir-te amb la mateixa veu de sempre t'ompli de preocupació, però comences a rebre notícies, veus que tires avant… Ha sigut una gran alegria que t'hages recuperat”, li deia Arias. Bossio, per part seua, feia broma: “Després de cada partit de veterans deies això de ‘m'estic quedant en pell i os’, la veritat és que no he vist mai a ningú emprar tan bé el cul com vós per a amagar la pilota. Ara caldrà recuperar-ho amb un parell de rostits”. Com li deia l'uruguaià, Ciraolo ha guanyat el partit de la seua vida i el valencianisme pot celebrar-lo. El pitjor ha passat i ara toca cuidar-se a casa. Més endavant, tindran temps de reunir-se. Ciraolo ja té plans per a quan estiga al 100%. “Et puc dir que vaig fer amistat amb cinc infermeres, hem quedat per a anar a prendre cerveses quan passe tot això. El tracte humà ha sigut excel·lent, sensacional, això no es paga amb res”.